dimecres, 31 de desembre de 2008

PVR, DVR i Home Media Centers


Ha nascut el que alguns ja coneixen com a TV 2.0. Es tracta d'una nova manera d'entendre la televisió, o si vol dir-se d'una altra manera, d'un nou concepte que permet rebre contingut audiovisual d'una manera molt més personalitzada que la televisió tradicional. Gràcies als nous mitjans i els seus avançats suports i tecnologies, la programació televisiva pot consumir-se d'una manera molt més personalitzada i individual. És la també anomenada televisió a la carta, que permet a l'usuari veure el que vol, quan vol i on vol. Hi ha diferents maneres de que això sigui possible.
En primer lloc, trobem el DVR (Digital Video Recorder) que permet gravar la programació per veure-la posteriorment en televisió. També trobem quelcom semblant, el PVR, però amb la diferència de que té diferents perfils insertats (un per usuari) i grava la programació d'acord a cadascun d'ells, sense necessitat de programació prèvia. Automàticament detecta què és el que ha de gravar o no i per a quin usuari. Són aparells que porten discs durs integrats on emmagatzemar, per exemple, les gravacions. A més, trobem el Home Media Center: permeten rebre arxius multimèdia mitjançant la connexió a un ordinador i conenten un disc dur que acostuma a ser el del propi ordinador. Funcionen mitjançant la connexió a Internet a través de la banda ampla.

Tots aquests avanços indiquen que tot i que, tard o d'hora, la televisió convencional, actualment ja coneguda com TV 1.0., acabarà desapareixent. Encara que les tecnologies avancen molt ràpid, és obvi que el que és tradicional, en aquest cas, no desapareixerà d'avui per demà. Doncs tot i tenir una gran acollida, també hi ha els qui actualment no coneixes apenes res del món dels ordinadors i Internet, de manera que no poden imaginar-se veure la televisió a través d'aparells relacionats amb ells, és a dir, que segueixen i seguiran durant molt de temps veient la televisió a través de la "capsa tonta" asseguts al seu sofà.

Aquest és un dels majors inconvenients als que s'enfronta la nova televisió. És per això que els qui estan darrere d'elles, de moment, han de continuar emetent com sempre (analògicament fins que arribi l'"Apagada" i digitalment mitjançant TDT com ho fa des de ja fa un temps) però també innovant i arribant als usuaris que cerquen la seva programació favorita mitjançant les nvoes plataformes, especialment, Internet.

Tot això els comporta crear una programació diferents per als diferents suports, així com l'adaptació de la publicitat a cadascun d'ells. Doncs les programacions per aplicacions portàtils hauran de ser, probablement, de duració més curta, a formats reduïts i de menos qualitat per no ralentitzar l'emissió.A més, com ja succeeix en l'actualitat, els vídeos mitjançant streaming (per exemple) tenen ja incorporada una cortineta publicitària a l'ínici del vídeo, que no pot saltar-se, però durant la programació, aquesta no és interrompuda amb cap tipus d'anunci. A més, algunes marques ja estan treballant per incorporar els seus productes o serveis dins de la programació. Per exemple, l'aparició d'Estrella Damm en diversos programes de Televisió de Catalunya, o de Leche Pascual en sèries de Telecinco, pel que fa referència a la publicitat passiva. I, pel que fa a la publicitat activa, la dels realities, com va ser el gran muntatge de Sony a la passada edició d'Operación Triunfo, regalant productes de la seva marca als concursants i fent la boca aigua als espectadors amb magnífiques paraules, pronunciades pel conegudíssim presentador Jesús Vázquez, sobre aquests productes. És a dir, en cada suport, les empreses han de cercar alternatives a la tradicional publicitat, perquè, cada vegada més, està deixant de ser efectiva.

No és que la televisió traducional hagi de desaparèixer d'un dia per l'altre, per ser substituïda per la TV 2.0., però es treballa molt per atraure el màxim d'espectadors mitjançant les noves tecnologies, per seguir guanyant audiència i no decaure. Doncs si no ho aconsegueixen, probablement, acabi succeïnt el mateix que ja ocorregut amb la descontrolada descàrrega de música que tant ha perjudicat a músics, cantats i discogràfiques. Encara que sembla que ja estan actuant per tal de que això no succeixi, ja hi ha un gran nombre d'usuaris que descarregeuen els seus programes favorits des de la xarxa, ja que s'estrenen abans en altres paísos i al dia següent poden tenir-los als seus ordinadors, possiblement ja subtitulats o doblats (amb una mica més de temps) en la seva pròpia llengua i amb moltíssima antel·lació. El que passa aleshores és que, quan arriben a les seves cadenes de televisió estatals, ja els han vist.

Ja per acabar, un altre factor que també afecta força nevagtivament a les empreses de televisió és l'emissió de programes de gran èxit a altes hores de la amtinada, per exemple. És el cas de Muchachada Nui, emès a TV2 al voltant de les dues de la matinada. Els seus seguidors no ho miren mitjançant la televisió sinó que van veient els diferents capítols a YouTube a l'hora que els convé, sense estar pendents de si ho emeten o no en aquell moment per televisió. És tal el problema, que la productora del programa ha demanat als seus seguidors que ho segueixin a la seva hora d'emissió televisiva per tal de no ser víctimes d'una baixa cuota d'audiència que arribi a desbancar el programa de la graella i, per tant, deixin de rodar-se nous programes que puguin pujar-se a YouTube.
Font de la imatge: http://www.fstop-blues.com/uploaded_images/ScreenHunter_277-762045.jpg

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada