dijous, 29 de gener del 2009

Mas Rissech (I)


Mas Rissech
Llagostera (Spain)

dilluns, 26 de gener del 2009

Dyrhólaey


Dyrhólaey
Vík (Iceland)

diumenge, 25 de gener del 2009

Ses Illetes


Ses Illetes
Formentera (Spain)

dissabte, 24 de gener del 2009

Plaça de la Vila (I)


Plaça de la Vila
Viladecans (Spain)

dimarts, 20 de gener del 2009

5th Avenue I


5th Avenue
New York (United States)
Fotografia nominada "Premis Tarannà'08"

dimecres, 14 de gener del 2009

City Hall


City Hall
Reykjavik (Iceland)

dimarts, 13 de gener del 2009

Llobera - Mirabalda


Llobera - Mirabalda
Solsona (Spain)
Fotografia nominada "Premis Tarannà'08"

dilluns, 12 de gener del 2009

Liberty Island I


Liberty Island
New York (United States)

diumenge, 11 de gener del 2009

Cinema 3D


Fa poc vaig llegir al diari gratuït ADN un parell d'articles relacionats amb el món del cinema i el 3D.

Els links son:

http://www.adn.es/cultura/20071106/NWS-1230-cine-beowulf-3d.html

http://www.adn.es/impresa/cultura/20081126/NWS-0224-Futuro-3D.html

Personalment, el segon em sembla força interessant.
Font de la imatge: http://www.bnr.bg/NR/rdonlyres/124132B4-D5D7-4E6C-96F1-7E2E08D0FCD9/0/imax_shark_big.jpg

dissabte, 10 de gener del 2009

CINE 2.0.


Vivim en una societat de canvi i desenvolupament constant, especialment en el món de les tecnologies, i més encara des que Internet s'ha convertit en una gran font d'informació i comunicació, a través de la qual es pot obtenir pràcticament tot. Això ha afectat a diferents sectors com la música, la televisió, el cinema, els videojocs, les compres i un llarg llistat de coses més.

Centrem-nos en el cas del cinema. Quan en parlem, ens ve al cap una sala enorme, amb una pantalla també gran, amb fileres i fileres de còmodes butaques i un projector al final de la sala a través del qual es reprodueix una pel·lícula, sota una tènue il·luminació.

Bé, fins ara he parlat del que actualment ja es coneix com a Cine 1.0., però si se l'ha denominat així és perquè ja existeix el Cine 2.0. Efectivament, així és i trenca totalment amb els esquemes del que fins ara coneixíem tradicionalment amb el nom de cine "a seques".

La gent ha deixat de gastar-se els diners per passar una tarda de diumenge en una sala visualitzant una pel·lícula en un horari establert i juntament a gent deconeguda. Gràcies al que els nous mitjans, especialment Internet, ens permeten, ja no és necessari anar al cine ni tan sols per asistir en primícia a l'estrena d'una nova pel·lícula. Podem fer-ho des de casa, amb un ordinador i cnnexió a Internet, mitjançant un navegador. I és que, ja en l'actualitat, moltes pel·lícules s'estan emetent tan sols per Internet. També existeixen casos en els que només s'emeten per altres mitjans més convencionals, com es el cas de la televisió, però es tracta de casos més excepcionals. Entre els qui han pres la decisió d'emetre "cinema a la xarxa" cal destacar l'àmbit dels documentals, que actualment, són els que més estan apuntant cap a tal iniciativa.

De fet, ara, per receaptar diners per al rodatge de la pel·lícula, i tot el que això comporta, es recauden, mitjançant la xarxa, donacions de futurs espectador fins a arribar al pressupost. Són aquestes persones les que, per exemple, assistiran a l'estrena, òbviament, des de casa.

Potser no sembli una molt bona idea això de veure una pel·lícula sencera davant d'un ordinador, assegut en una cadira d'escriptori; comparat amb anar al cinema, seure en una butaca, amb aire acondicionat, pantalla gran i Dolby Surround, però és que els ordinadors ja han deixat també de ser això. És a dir, actualment, són moltes les persones que tenen pantalles planes panoràmiques enormes als seus menjadors, davant d'uns sofàs molt còmodes i que s'han muntat un Home Media Center al menjador de casa seva. Això comporta tenir connexió a Internet des del nostre televisor i, per tant, poder gaudir des del sofà, amb una pantalla relativament gran i amb un so, relativament, bo; de l'estrena de la pel·lícula. No és com anar al cinema, però també és moés còmode el fet de poder fer el mateix sense sortir de casa.

Això afecta a diferents aspectes tècncs, com ho és, per exemple, la publicitat. Ja no es pot posar, com en el Cine 1.0., la publicitat abans de que s'iniciï la pel·lícula, doncs o l'espectador navegarà per altres pàgines o canals de televisió o bé, directament, estarà per casa realitzant altres tasques fins que aquests anuncis hagin acabat i donin pas a l'inici de la pel·lícula. Per tant, s'han de cercar alternatives al món de la publicitat, de manera que l'espectador segueixi "picant" i veient-la de tota manera. S'han creat ja, com un exemple per aplicar al Cine 2.0., els vídeos interactius, en els quals passes el ratolí per sobre d'un article dels que apareixen en pantalla i reps tota la informació sobre aquest. D'aquesta manera, l'espectador segueix rebent informació, però només d'allò que li interessa; el publicista surt guanyant perquè informa només als qui realment estan interessats, i els que estan darrere de la pel·lícula també segueixen guanyant, pel que fa referència al tema econòmic.

En definitiva, potser ara per ara el Cine 2.0. no hagi tingut una gran acollida, però el que està clar és que amb els dies la va guanyant i que, molt possiblement, arribarà un punt en què acabarà tenint més expectació que el cinema tradicional; doncs la comoditat i estalvi econòmic que això supos, faran que la gent s'acabi decantant per ell. A més, l'aportació del públic a base de donacions, també és més generós que el que, al final, acaben donant els cinemes a les pel·lícules. Esperem que, algun dia no molt llunyà, s'arribi a veure qualsevol pel·lícula, en primícia, des del sofà de casa.
Font de la imatge: http://farm4.static.flickr.com/3023/2762812981_3468c2a150.jpg

divendres, 9 de gener del 2009

Grímsvötn


Grímsvötn
Vatnajökull (Iceland)

dijous, 8 de gener del 2009

La fragmentació


Crec que el futur de la televisió està en Internet. En una espècie de Google on cada usuari cerca el que vol veure, quan vulgui veure-ho. De fet, en algunes empreses de televisió, com Televisió de Catalunya, ja funcionen així internament, és a dir, tenen una aplicació a la qual s'accedeix a través d'una URL en la qual introdueixes el nom del programa i el dia d'emissió i pots visualitzar-lo de nou. A més, aquest sistema també ofereix informació adicional, com les audiències televisives.

I pel que fa a les audiències, la veritat és que crec que ja actualment no ens hauríem de basar únicament en televisió, doncs com ja s'ha comentat, existeixen espais com ara YouTube i webs de cadenes tradicionals (no només amb programació a la carta com s'ha comentat anteriorment, sinó també amb agendes que emeten resums; a part del que és ja el programa íntegre ofert a la carta, en el qual es poden cercar per dia i hora d'emissió un breu resum de pocs minuts al voltant d'una emissió en concret) que haurien de tenir-se en compte a l'hora de realitzar el recompte d'audiències.

Com a usuaria, reconec que no miro gaire programació, però la poca que veig és a través de la televisió, exceptuant algun programa que pugui perdre'm algun dia, que el recupero de la web de la cadena de televisió.

En quant al diari, també el llegeixo per Internet, o més que diaris, el que llegeixos són portals de notícies que pertanyen a empreses de cadenes televisives. Però de totes maneres, segueixo consultant (fins i tot més que abans) els diaris en paper.
Font de la imatge: http://3000-tv.fateback.com/watch-tv-computer.jpg

dimecres, 7 de gener del 2009

Rockefeller Center I


Rockefeller Center
New York (United States)
Fotografia nominada "Premis Tarannà'08"