dissabte, 10 de gener de 2009

CINE 2.0.


Vivim en una societat de canvi i desenvolupament constant, especialment en el món de les tecnologies, i més encara des que Internet s'ha convertit en una gran font d'informació i comunicació, a través de la qual es pot obtenir pràcticament tot. Això ha afectat a diferents sectors com la música, la televisió, el cinema, els videojocs, les compres i un llarg llistat de coses més.

Centrem-nos en el cas del cinema. Quan en parlem, ens ve al cap una sala enorme, amb una pantalla també gran, amb fileres i fileres de còmodes butaques i un projector al final de la sala a través del qual es reprodueix una pel·lícula, sota una tènue il·luminació.

Bé, fins ara he parlat del que actualment ja es coneix com a Cine 1.0., però si se l'ha denominat així és perquè ja existeix el Cine 2.0. Efectivament, així és i trenca totalment amb els esquemes del que fins ara coneixíem tradicionalment amb el nom de cine "a seques".

La gent ha deixat de gastar-se els diners per passar una tarda de diumenge en una sala visualitzant una pel·lícula en un horari establert i juntament a gent deconeguda. Gràcies al que els nous mitjans, especialment Internet, ens permeten, ja no és necessari anar al cine ni tan sols per asistir en primícia a l'estrena d'una nova pel·lícula. Podem fer-ho des de casa, amb un ordinador i cnnexió a Internet, mitjançant un navegador. I és que, ja en l'actualitat, moltes pel·lícules s'estan emetent tan sols per Internet. També existeixen casos en els que només s'emeten per altres mitjans més convencionals, com es el cas de la televisió, però es tracta de casos més excepcionals. Entre els qui han pres la decisió d'emetre "cinema a la xarxa" cal destacar l'àmbit dels documentals, que actualment, són els que més estan apuntant cap a tal iniciativa.

De fet, ara, per receaptar diners per al rodatge de la pel·lícula, i tot el que això comporta, es recauden, mitjançant la xarxa, donacions de futurs espectador fins a arribar al pressupost. Són aquestes persones les que, per exemple, assistiran a l'estrena, òbviament, des de casa.

Potser no sembli una molt bona idea això de veure una pel·lícula sencera davant d'un ordinador, assegut en una cadira d'escriptori; comparat amb anar al cinema, seure en una butaca, amb aire acondicionat, pantalla gran i Dolby Surround, però és que els ordinadors ja han deixat també de ser això. És a dir, actualment, són moltes les persones que tenen pantalles planes panoràmiques enormes als seus menjadors, davant d'uns sofàs molt còmodes i que s'han muntat un Home Media Center al menjador de casa seva. Això comporta tenir connexió a Internet des del nostre televisor i, per tant, poder gaudir des del sofà, amb una pantalla relativament gran i amb un so, relativament, bo; de l'estrena de la pel·lícula. No és com anar al cinema, però també és moés còmode el fet de poder fer el mateix sense sortir de casa.

Això afecta a diferents aspectes tècncs, com ho és, per exemple, la publicitat. Ja no es pot posar, com en el Cine 1.0., la publicitat abans de que s'iniciï la pel·lícula, doncs o l'espectador navegarà per altres pàgines o canals de televisió o bé, directament, estarà per casa realitzant altres tasques fins que aquests anuncis hagin acabat i donin pas a l'inici de la pel·lícula. Per tant, s'han de cercar alternatives al món de la publicitat, de manera que l'espectador segueixi "picant" i veient-la de tota manera. S'han creat ja, com un exemple per aplicar al Cine 2.0., els vídeos interactius, en els quals passes el ratolí per sobre d'un article dels que apareixen en pantalla i reps tota la informació sobre aquest. D'aquesta manera, l'espectador segueix rebent informació, però només d'allò que li interessa; el publicista surt guanyant perquè informa només als qui realment estan interessats, i els que estan darrere de la pel·lícula també segueixen guanyant, pel que fa referència al tema econòmic.

En definitiva, potser ara per ara el Cine 2.0. no hagi tingut una gran acollida, però el que està clar és que amb els dies la va guanyant i que, molt possiblement, arribarà un punt en què acabarà tenint més expectació que el cinema tradicional; doncs la comoditat i estalvi econòmic que això supos, faran que la gent s'acabi decantant per ell. A més, l'aportació del públic a base de donacions, també és més generós que el que, al final, acaben donant els cinemes a les pel·lícules. Esperem que, algun dia no molt llunyà, s'arribi a veure qualsevol pel·lícula, en primícia, des del sofà de casa.
Font de la imatge: http://farm4.static.flickr.com/3023/2762812981_3468c2a150.jpg

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada