dimarts, 17 de febrer de 2009

Web 2.0: audiovisual, mòbil i participativa


Actualment el concepte web ha canviat. Abans teníem un únic concepte de web, però ara, després del seu desenvolupament, ens hem vist obligats a diferenciar entre les webs que es feien fa uns anys amb les que ja existeixen avui. Per a això fem servir els conceptes Web 1.0. (per a la tradicional) i Web 2.0. (per a l'actual).

En aquest nou model de web, s'ha aconseguit que l'usuari sigui molt més actiu i també produeixi contingut. Així, neixen diferents espais en els que els usuaris pengen les seves "pròpies" produccions. És més, en ocasions, les trobem per tipologia; destinades concretament a fotografies, música, textos, etc. Per tant, hem arribat a un punt en què cadascú publica el que vol i com vol i/o, a més, rep la publicació que vol, en el format que vol, en funció dels seus interessos tant com a emissor, com a receptor.

Així, trobem grans portals en els que es pengen, per exemple, vídeos. Com ho és, i tot i la seva escassa edat, l'arxiconegut YouTube, o GoogleVideos, entre moltíssims altres. Es tracta de portals en els que qualsevol usuari pot registrar-se per pujar tot el contingut que vulgui, acceptant sempre uns terminis. Per tant, podem trobar des d'algú dedicat al món audiovisual que penja els seus projectes a mode de portfoli, passant per qui grava els seus "grans moment" de les vacances, fins al qui penja un vídeo amb la fi de (des)informar sobre algun tema en concret, com poder ser notícies de gran repercussió social.

Bé, el mateix succeeix amb qualsevol altre format. Les fotografies, prenem per cas. O no tan sols les fotografies, sinó les imatges en general. Existeixen també importants portals destinats únicament i exclussivament a la creació i visualització de galeries que contenen coŀleccions d'imatges de qualsevol tipus. Quan algú les puja, també accepta uns terminis, però segueix sent complicat demostrar, a causa del poc control de copyright que existeix a la xarxa, que allò no pertany realment a qui realment ho ha penjat, a menys que el vertader amo el trobi i aconsegueixi demostrar-ho. De manera que seguim en el mateix; qualsevol pot penjar qualsevol cosa on, quan i com vulgui a Internet. Això sí, fins que algú es doni compte de que aquell material no li pertany.

Succeeix el mateix amb la música. Milions de persones pugen música d'artistes coneguts (o no) a Internet, sense el permís dels propietaris, amb la fi de que moltíssims més milions de persones se les descarreguin en els seus ordinadors personals, sense cap mena de control. Tot i que en els últims anys s'ha intentat suavitzar l'assumpte; desgraciadament el tems segueix pràcticament igual que quan va esclatar. Doncs actualment es permet vendre música per Internet, però són molt més "econòmiques" les descàrregues gratuïtes que encara poden trobar-se en forma de plaga.

I per últim, un tema que engloba moltíssims altres subtemes és el de la publicació de text a Internet. És potser el tema més important de tots i el que més repercussió crea a l'hora d'obtenir una web que sigui molt més interactiva, més personal i participativa. Doncs, posem un exemple per començar, fa uns anys, tan sols ens era possible llegir el diari en mode imprès. Des de fa uns anys ja podem fer-ho també per Internet, però a part, en l'actualitat, a més de llegir notícies, al final d'ella, ja se'ns permet comentar al respecte. És en aquest punt quan l'usuari deixar de ser receptor per convertir-se en emissor. De totes maneres, en aquest cas, seguim tenint la notícia "oficial" unes línies més amunt, que seran les que ens duran a creure si el que els comentaris exposen és "cert" o no. Molt pitjor és el tema dels blogs, on cadascú exposa el que realment vol, sense necessitat de basar-se, si un no vol, en cap lectura anterior. Així, de la mateixa manera que es por penjar informació verídica, també es pot penjar informació que pertanyi a grans actes de manipulació de la informació. Per tant, encara que és positiu que tots participem a "crear" la informació, ho és però només fins a cert punt. Doncs des del moment en què algú publica informació falsa, Internet deixa de ser creïble, perquè un ja no pot saber si realment el que està llegint és verídic o no. Sovint, la font d'informació ens ajuda a prendre la decisió, però s'ha d'acceptar que això també comporta molts problemes.

Trobem també alguna cosa semblant als blogs; els fòrums, on un es registra i discuteix sobre un tema en concret. Cadascú aporta el tipus d'informació que vol al respecte, però no això és més o menys verídica. Per tant, recalcant el que he dit sobre els blogs, no s'ha de creure tot el que un llegeix. No entraré en el tema de les wikis, les enciclopèdies que pot actualitzar pràcticament qualsevol usuari amb uns coneixements mínims, perquè torna a ser el mateix; fins que no es revisen cadascun dels seus arxius, no es pot acceptar la informació com a vàlida.
Finalment, trobem les xarxes socials o de feina, on cadascú puja la informació que vol, sobre un mateix, o de qualsevol altre tema. En aquest cas, potser, no és tan important la falsedat de la informació, sinó el suc que es pot treure a la informació verídica que jo penjo i els problemes als que em pot comportar. S'ha de saber molt bé a qui es permet l’accés a la nostra informació així com també s'ha de tenir clar quina informació publicarem i qui la veurà.

Així, les xarxes tant socials com professionals, ja ens permeten dins d'un únic usuari, penjar arxius de diferents formats que conformen el nostre perfil. A més, trobem diferents pàgines que ja comencen a combinar imatges amb vídeos o, en el cas dels blogs, text amb qualsevol altre tipus de d'arxiu. Cada vegada més, trobem webs que acullen les diferents possibilitats de manifestar informació dins d'una mateixa pàgina.
Font de la imatge: http://www.birthboy.com/blog/wp-content/uploads/2007/10/web-20-bubble1.jpg

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada