Ahir ens llevàvem amb una gran i desfortunada notícia en el món de les noves tecnologies, i encara més, en el món sencer. Steve Jobs ens va deixar a causa del càncer. Mentre esmorçava ahir amb dos companys, un em va dir: "És que és molt fort la transcendència que té la seva mort sense haver estat actor, polític, papa" i jo afegeixo o tertulià del Sálvame.
I és ben cert. Aquesta persona va arribar a tenir el reconeixement mundial que va aconseguir només perquè amb els 90.000$ de què disposava volia fundar la seva pròpia empresa dedicada a la informàtica i a allò que aleshores encara no tenia ni tan sols nom: les noves tecnologies.
Des d'aquí avui vull donar-li lres gràcies, perquè sense la seva GRAN feina, avui la meva feina no seria com és.
Aprofito per deixar un gran vídeo reflexiu que van grabar a la universitat de Stanford durant un dels seus discursos el 2005. I tenia raó quan va dir "Jo visc cada dia com si fos l'últim", perquè així ho va fer i, agradés o no als del seu voltant, ell va ser feliç.
Deixo també dos simpàtiques imatges (dintre del que la situació permet) basades en dos de les seves més importants icones i modificades en honor a ell.