M'han passat un
interesantíssim post publicat a la xarxa durant aquest pont on ens qüestiona si tot el futur plantejat en els vídeos que he anat publicant durant els darrers dies, així com el que incloc en aquest, tenen tant de realitat propera com diuen.
Penso que té tota la raó del món. Copio a continuació (traduït al català) les pegues que es presenten respecte aquest vídeo de Blackberry:
1- Un home s'asseu davant d'una gran pantalla táctil (o multitàctil). La postura de l'home i la disposició de la pantalla és la mateixa que adoptem quan fem servir el ratolí. Quantes hores de feina podrà suportar abans de que, per exemple, tingui greus problemes d'esquena?
2- L'home desplega els perfils dels treballadors de l'empresa que sol·liciten canvies en la configuració dels seus dispositius. Què hi ha de nou darrere d'aquestes acciions? Ens informen d'una nova fase de burocràcia digital? On queda el concepte de descentralització?
3- L'home fa servir una pantalla táctil però amb una interfície por adaptada las seus dita. Clàssics menús emergent que podrían generar centenars d'errors si no es fan servir amb precisió (després d'una setmana aixecant el braç dubto molt que arribi ni tan sols a tocar la pantalla com per encertar el botó).
4- Apareix una senyora a l'escena (que correspon al primer perfil atès per l'home), col·loca el seu telèfon sobre el mostrador d'accés a l'empresa i Voilá!, li arriba "un SMS" indicant-li que ja han atès la seva sol·licitut. Però això sí, el missatge amablement li indica si vol activar-la.
5- S'apropa després al control d'entrada, col·loca el dispositiu sobre un lector-receptor i apareix la seva cara com a mostra "fiable" de reconeixement que li dóna accés complet a l'edifici. Per què emprar temps i diners en tecnologies biomètriques tenint el NFC?
6- Després de "fitxar" fa servir el dispositiu com si fos un oracle del destí i tiren de realitat augmentada per mostrar quelcom semblant a una senyalètica de l'edifici (incloent el clàssic cartell "Aquí està la teva taula").
7- Apareix el segon perfil a l'escena, un home que fa servir el seu telèfon per marca amb una puntualitat sorprenent el començament d'una reunió. Novament, el terminal torna a convertir-se en una font "fiable" i "única" d'entrada i sortida d'informació personal / professional.
8- Apareix novament la senyoreta del primer perfil intentant accedir, a partir d'un teclat virtual (no entro en detalls tècnics o d'usabilitat), a una tenda d'aplicacions. Descobreix una que li interessa però per comprar-la ha de realitzar novament una sol·licitut. No sé si hauràs observat la pantalla de l'escena inicial però es pot veure suposadament els que es va tardar en donar resposta a la seva primera sol·licitut: 18 dies. Així que, per descarregar-te en un futur no molt llunyà una aplicació des de la teva empresa, ja saps el que hi ha.
9- Si et roben el terminal, no et preocupis. S'han imaginat un avançat sistema d'avís a la policia (amb vídeoconferència inclosa i actualització de firmware assegurada) que només funciona quan "el senyor de la gran pantalla tàctil" està en el seu lloc de treball. Per qualsevol altre moment, contacta amb el ja conegut Call-Center.
10- He de corregir el punt 8. La senyoreta rep l'aprovació de la seva sol·licitut de compra al sortir de la feina gràcies a que "el senyor de la gran pantalla tàctil" s'ha dedicat tor el matí a aprovar sol·licituts.
Via
Entrades
